|
|
Editorial
Sunya 
Catálogo |
CATALÀ |
|
Visita también la
Web del Vacío
Filosofía, ciencia, arte, religión... son algunos de los ámbitos donde este concepto o símbolo está presente. En el libro Biografía del vacío y en La Web del Vacío vas a encontrar información completa. Català:
Libro:
4ª
ed. (2008).
|
NOVETATS
= Xavier Casassas Canals
=
Xavier Casassas Canals
Què són els dirs? Els dirs són petites espurnes de poesia i pensament. Encara que en la nostra època, tot ens empeny a tenir pressa i, doncs, es fa difícil aturar-se a escoltar, aturar-se a escoltar el que llegim, i els nostres ulls tendeixen a córrer i apressar-se saltant d’un mot a l’altre, d’una línia a l’altra sense acabar-les de pair, cal dir que aquests dirs s’han de llegir amb la calma pròpia del silenci. Deixant la distància escaient entre cada pregunta i cada resposta, deixant una distància prudent i escaient entre dir i dir.
=
Lluís M. Xirinacs Damians
Aquest llibre és una guia de gimnàstica mental, fruit d’un treball colossal de més de 50 anys, fet per Lluís M. Xirinacs. Ara que està tant de moda la gimnàstica física i l’esport, ens plau complementar-ho presentant un model mental global, molt eficaç per tenir també un cap ben endreçat. Entenem per model una simplificació, reducció o abstracció de la realitat (inesgotable i complexa), que ens serveix per entendre-la millor (decidir amb més elements de judici) o per orientar-nos (sentir-nos còmodes, segurs, tranquils). Un mapa és un model d’un territori i un model filosòfic global és un mapa o constructe mental. No s’ha de confondre mapa i territori; en el mateix sentit no s’ha de confondre realitat amb model per captar aquesta realitat. Si els nostres mo-dels són incomplets o estan deformats, les nostres actuacions també ho seran. Un model és fiable si és revocable, ampliable, reformable, falsable i aquest que us presentem ho és.
=
Lluís M. Xirinacs Damians
Malgrat una fragilitat física notable i un estil de vida massa auster, Xirinacs forma part de la llista dels practicants més coratjosos de les lluites d’alliberament amb mètodes no violents. Les pro-postes polítiques de Xirinacs probablement van ser desmesurades i, per tant, difícils de seguir però els seus horitzons radicals s’han convertit en referèn-cies lluminoses de la societat catalana i de la cultu-ra europea i universal. Xirinacs no va perdre mai la creença en la bondat radical dels seus enemics, guardians dels poders econòmics i polítics que bloquegen les alternatives volgudes per la majoria de la ciutadania. Per aquesta raó, em complau afirmar que les anàlisis i propostes de Xirinacs s’han convertit en deures pendents i les podem utilitzar com a programes de futur.
Lluís M. Xirinacs Damians
El llibre és un recull dels escrits de Xirinacs que, en un cert ordre cronològic, va anar elaborant per tal d’oferir i donar a conèixer aquesta proposta realment revolucionà-ria.
Seria bo parlar, inicialment, de la distinció entre “política i demòtica” (hi ha un article de Xirinacs amb aquest mateix títol elaborat el 24/06/2000; Selecció d’escrits demòtics, 18).
Ubiquem, tot seguit, una síntesi que anomenen “Demòtica vs Política” resum d’escrits de Xirinacs que llegireu més endavant amb argumentació extensa i fonamentada. Una síntesi que cerca generar un interès inicial en aquesta proposta demòtica d’autoorganització del poble.
|
A Frederic Ribas Massana (1947-2021), in memoriam
S'hi presenta un seguit de representants de l’escola “invisible” de política econòmica que Francesc Cambó (1876-1947) va formar al seu voltant, en adonar-se per primera vegada a l’Estat espanyol de la importància de l’economia per a un polític. Aquest retrat inclou els més propers i coetanis a Cambó, però també altres que, no pas per ser més llunyans, deixen d’expressar la mateixa voluntat camboniana d’un catalanisme modern. Ventosa, Bertran i Musitu, Vidal i Guardiola, Duran, Pellicena, Vehils, Bausili, Casabò, Perpinyà Grau... representen el gran esforç frustrat per assolir una modernitat i un dinamisme amarats de catalanitat i de cosmopolitisme.
=
Àngel Martín Masip
Jaume Grau
A LA TEVA VORA Per què l’amor és un tema tan recurrent en la poesia? És molt senzill d’entendre: perquè l’amor és un in-vent de la poesia. Són les paraules les que fan emer-gir l’amor. Deia Ovidi a l’Ars amatòria: Dulcibus est verbis mollis alendus amor, l'amor tendre s'ha de nodrir de paraules dolces. Ovidi dona el tret de sortida lite-rari al concepte d'amor, però són els poetes i troba-dors medievals els qui rematen la jugada. L'eco de l'amor galant que van inventar al segle XI i que va tenir continuïtat fins al segle XVI arriba gairebé intac-te fins als nostres dies. Escrivia Jordi de sant Jordi: Sovint sospir, dona, per vós, de lluny, e sospirant va crei-xent ma follia..
Núria Comas Fornaguera
Fa tres anys vaig iniciar aquest cicle de caminades per Pobles perduts de Catalunya en el Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Des de llavors, hem recorregut camins i pobles de gairebé totes les comarques catalanes, del nord al sud i de l’est a l’oest. I la intenció és continuar coneixent pobles que formen part de la nostra història, de vegades oblidada com els mateixos pobles. Pobles desapareguts, alguns enllà dels segles, altres per l’especulació urbanística, per la climatologia o per la manca de serveis en el moment just i adequat. Tanta gent que abandonà a contracor les seves cases o que marxaren cercant una «vida millor» o una feina que no depengués de la sequera o de les gelades.
|
Editem el teu llibre
Interessats en publicar la seva obra, poden acudir a Editorial Sunya. Seran atesos.
= Albert Ribas Massana
El títol general d’aquesta obra apunta al tercer dels assaigs aquí aplegats, L’ARROGÀNCIA DEL CREADOR. S’aplica tant al Déu Creador, el protagonista del relat bíblic del Gènesi, com també al creador, ara en minúscules, és a dir artistes, autors, inclús “creatius” de l’àmbit de la publicitat. La crítica s’adreça a aquest estereotip que consisteix a veure-li totes les gràcies a la creació, la divina i la humana. Altres arrogàncies són examinades al llarg de diferents assaigs: de científics, de tecnòlegs, d’esotèrics, de marxistes, de la intel·ligència artificial. Es pren la idea d’assaig de la definició del diccionari normatiu (DIEC): “Gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos…” Se segueixen les indicacions de brevetat i llibertat, i el conjunt és heterogeni, agrupat, però, en blocs temàtics. Si es vol cercar un fil conductor, aquest seria la crítica a una sèrie d’idees rebudes. S’aplica per exemple a aquests temes: l’esmentada creativitat, la cultura salva, la banalitat del mal, els pensadors de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud), la mà invisible, les prohibicions, entre d’altres.
= Albert Ribas Massana
SOBRE LA NUESA és el títol d’un dels assaigs aquí recollits. Versa sobre la polaritat entre el menyspreu del cos i la seva exaltació, tema que es troba en altres assaigs. La nuesa correspondria a l’opció del gaudi del cos. Però té un bon tros d’història al darrere. Això podria traduir-se en la polaritat cos / ànima, que es troba a altres parts de l’obra. Segurament les referències històriques estan molt presents. Però l’assaig LLASTATS PER L’EXCÉS D’HISTÒRIA intenta desprendre’s d’aquesta servitud, que de tota manera és inevitable. Aquesta ‘Excés d’història / Deixar el seu llast’ és una de les polaritats. Però n’hi ha d’altres: Occident / Orient, Dreta / Esquerra, Religió / Ateisme, Progrés / Regressió, Culpa / Orgull. Però s’intenta també encuriosir el lector en temes que potser no coneix. Dits a l’atzar: woke, gimnosofistes, ritus xinesos, Anglosfera, apofènia, Hergé. I altres potser més coneguts: mapamundis, Orient, sistema decimal, ioga, Goya, excepció cultural, progrés.
= Blai Serena
La dita popular proclamava: si hi ha maror, peix en abundor, que en aquest cas es podia entendre com que hi havia qui aprofitava el desori amb la pretensió de que les seves malifetes quedessin impunes. Eren temps de crisi econòmica i política; així doncs, la pobresa i la marginalitat eren moneda corrent, però per damunt de tot planava un conflicte que es venia coent a foc lent des de feia anys. Maria l’herbolària posa a prova la seva resiliència per a venjar l’ultratge que ha patit la seva filla Francina, i s’abraça al seu coneixement de la mare Naturalesa per a igualar les forces amb els agressors. Les circumstàncies, plurals i diverses, hi posen la resta.
= Xavier Casassas Canals
Xavier Casassas Canals (La Seu d'Urgell, 1963), nascut a l'Alt Urgell sota la presència i vigilància de la serra del Cadí, dedica una bona part del seu viure a escriure. El seu escriure té com a paisatges immediats Salzburg, la vall de Gastein i el Bodensee, encara que el paisatge de les seves paraules no té límits geogràfics, ni temporals. Els diàlegs que oferim al lector en aquesta obra són diàlegs que fan camí caminant. No pretenen donar respostes, ni veritats absolutes. S’obren mentre van fent-se, oferint itineraris d’exploració i reflexió al lector. Us convidem a seguir les petjades dels pensaments i emocions que van provocant aquests dirs de dir dient.
= Olga Mundo Blanes
Amb ulls de iaia... Però el temps... s’acaba!
Ja fa més de quatre anys que la nostra estimada «teta-iaia» va començar aquesta aventura. Ella sempre es queixa i diu que és culpa nostra: en part té raó, però aquest no és el tema. Nosaltres som les seves «cinc perles», i som el motor que ha posat aquesta història en dansa. Aquesta «banda» de cosins està formada per la Clara, la més gran, després la Cèlia amb una distància de dos anys; l’únic nen de la banda, en Jordi, és el mitjà de la colla, després va arribar l’Aeris, i a continuació la més petita, l’Elna, dos anys més petita.
Altres llibres disponibles a Editorial Sunya: = D. Blasco, A. Puigbò, A. Rotllan. La medicina a Montserrat: Evolució històrica de l'assistència sanitària al monestir de Montserrat. 2009. >> = J.B. Pompidor. El incensario japonés. Historia de la Maison Dorée de Barcelona. 2010. >> = Frederic Ribas. Retrat d'una elit catalanista. Deixebles i hereus de Cambó: vint personatges. 2008. >> = Albert
Ribas. Religions i Societat a Catalunya. Guia bàsica. 2009.
>>
Vegeu Catàleg
|
